martes, 31 de marzo de 2020

Ortografía lengua castellana

Completa los huecos: 
a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente.
Sabía bien que me volvería a escribir.
Estaba prohibido subirse a los árboles.
Suscribirse a algunas revistas interesantes es buena idea.
Describía maravillosamente las bellezas de la naturaleza.
El bandido distribuía entre los pobres lo que robaba a los ricos.
El ser precavido le sirvió mucho en la vida.
Algunas hierbas hervidas sirven como medicina.

b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente.
Por lo general, siempre hay mucha gente a esas horas.
La célebre y legendaria actriz era muy fotogénica.
La agencia de viajes nos exigió la documentación oportuna.
Era urgente la intervención de los agentes de la autoridad.
Jenaro era un genio de ideas geniales.
Fue generoso al ofrecer berenjenas a todos los presentes.
El género de algunos nombres origina, a veces, dudas.

c) Escribe las oraciones colocando “x” o “s” en su lugar correspondiente.
La estrategia indicada hizo extragos en el enemigo.
El primero que subió al estrado era un hombre estrafalario.
El exótico animal quedó extrangulado con la cuerda.
No salió bien la extratagema y se estraviaron.
El espectáculo fue excelente y estuvo bien estructurado.
La noticia es espléndida, pero extremadamente preocupante.
La plaza se extremeció cuando salto el espontáneo.

d) Escribe las oraciones colocando “ll” o “y” en su lugar correspondiente.
Hubo que pasar el rodillo al bordillde la carretera.
Tuvo que permanecer callado al ser amenazado con un cayado.
La mirilla de la puerta tenía una rejilla pequeñita.
En el castillo, las sillas eran todas de estilo castellano.
Cuando se cayó se hizo daño en el cayo del pie derecho.
Atornilla bien esos tornillos para que no fallen.
Cerca de la orilla encendimos una hoguera con cerillas.

e) Escribe las oraciones colocando “c”, “z” o “s” en su lugar correspondiente.
Siempre decides lo que hace el capataz.
Vo
sotros conocéis las consecuencias de cazar bisontes.
El portavo
z de los trabajadores anunció la jornada de paro.
He cogido un ra
cimo de uvas.
Con e
se antifaz no me reconozco ni yo.
Yo te cono
zco desde el año en que fuimos al palacio.

2. Reescribe el texto correctamente: 
queridísimo fernando: sé que has obtenido un éxito muy valioso. ¡enhorabuena! me alegro sinceramente. es un orgullo sentirse amigo de gente como tú. ¡eres un “tío” estupendo!
saludos cariñosos a tu familia.
te abraza fuertemente
manolo.

Queridísimo Fernando:
Sé que has obtenido un éxito muy valioso, enhorabuena, me alegro muchísimo por ti.
 Es un orgullo sentirse amigo de gente como tú. ¡Eres un "tío" estupendo!
Saludos a tu familia, un abrazo muy fuerte;
Manolo.
3. Escribe las comas donde sean necesarias:
Tienes que estudiar mucho hijo mío, para llevar buenas notas.
Presiento mi querido amigo, que vas a llevarte un desengaño.
Sálvanos socorrista, que nos ha dado un calambre.
Las señoras lloran, las niñas cantan, los hombres se van, el verdadero calor viene, porque es necesario que llegue el buen tiempo para que crezca el amor.

Ejercicio 1: Escribe punto donde sea necesario.  No olvides colocar mayúscula después del punto.
   Me dirijo a Ud, Sr Presidente, para aclararle que nunca quise ofender a nadieCreo que se han malinterpretado mis palabras. Si es que yo me expliqué mal, ruego me perdonen.
   A la salida del colegio, dimos un paseo por los jardines de El Retiro. Era una gozada ver La Rosaleda en plena primaveraJamás había contemplado tantas rosas tan bonitas. Montamos un ratito en barca. Eso nos encantaba a todos.

lunes, 23 de marzo de 2020

Refugiats

Resultat d'imatges per a "refugiats"

  1. Explica el que penses del tema dels refugiats en 4 línies.

El tema dels refugiats es un tema molt important ja que es tracta de la vida de persones que fugen de casa seva per trobar un lloc on poder viure tranquils sense que ningú els pugui fer mal ni a ells ni als seus familiars.
 I pens que les persones que els podem ajudar ho hauriem de fer ja que segur que si fos al reves ells tambe ens ajudarien

  2. Fes un comentari sobre els visionats de l'altre dia sobre el tema dels Refugiats. D'on provenien? Què surt als vídeos? Què et van semblar?


Comprensió lectora 6

El cometa HalleyResultat d'imatges per a "cometa halley"

Per a la majoria de nosaltres un cometa és com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer
sembla com una boirina lluminosa, després, a mesura que va desplaçant-se entre les estrelles
durant la nit, esdevé un cos molt més brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i,
finalment, desapareix.
Però no tothom que veu la cua d’un cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones
imaginaven que el cometa era com el cap d’una dona que arrossegava una llarga cabellera. De
fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’.
Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També
pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del
cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol.
A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem
des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de
«boles brutes de neu».
Després que Isaac Newton va donar a conèixer la llei de la gravetat l’any 1687, el seu amic
Edmond Halley es va afeccionar a l’estudi dels cometes. L’any 1682 es va veure un cometa
que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la
gravetat, va demostrar que allò que semblaven tres cometes, en realitat n’era només un, que
viatjava al voltant del Sol seguint una òrbita força gran que durava uns 76 anys. Va preveure
que el cometa retornaria l’any 1758 seguint la mateixa trajectòria d’altres vegades. La seva
previsió va ser gairebé correcta. El cometa va tornar a passar l’any 1759. Va ser llavors que se’l
va batejar amb el nom de cometa Halley. Des d’aleshores, el Halley s’ha tornat a veure els anys
1835, 1910 i 1986.
Abans que Halley descobrís l’òrbita dels cometes, la gent creia que els cometes eren un senyal
enviat pels déus avisant d’algun fet futur. Com que la cua s’assemblava a la cabellera d’una
dona, o a una espasa, creien que el senyal significava la vinguda d’una guerra o un desastre.
Quan apareixia un cometa gran, les esglésies s’omplien de gom a gom i les campanes repicaven.
Fins fa ben poc la gent encara s’espantava; l’any 1910 semblava que la terra passaria a través
de la cua del cometa Halley. Molta gent es pensava que allò fóra la fi del món. Però la cua de
Halley, com la de tots els cometes, és només pols. A la Terra, no li va passar res.
Cada vegada que un cometa es mou a prop del Sol, una part de la seva composició gelada
s’evapora i forma el cúmul de pols de la cua. Aquest material no torna mai al cometa. Amb el
pas dels anys, el cometa s’encongeix, i després de passar-hi una o moltes vegades s’exhaureix
tota la seva composició gelada. Si el cometa té un centre rocós, sembla un meteorit més volant
per l’espai. Si no té centre rocós, senzillament desapareix i deixa només un núvol de pols.
De fet, els astrònoms han seguit la desaparició d’algun cometa. Quan desapareix ja no passa
regularment a la vora de la Terra. El cometa ha mort.

Isaac Asimov, El Halley i altres cometes, Editorial Cruïlla

Nom Data

171326 _ 0001-0168.indd 32 71326 _ 0001-0168.indd 32 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 33
Comprensió lectora

1. Busca al diccionari la paraula superstició i escriu-ne el significat.

superstició

  • Excessiva reverència o por per les coses desconegudes o misterioses. 
  • Creença religiosa considerada com a irracional. 
  • Excés d'escrúpol amb què hom observa certes coses.  

• Quina superstició se’ns explica a la lectura?

2. Quan creus que tornarà a ser visible el cometa Halley des de la Terra?
De qui molt de temps

3. Per què els cometes reben el nom de «boles brutes de neu»?

4. Explica com es produeix la mort d’un cometa.

Josep Pla

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Fer-se totes les il·lusions possibles"








Per a mi significa que en de soñar a lo gran, que no ens en de conformar en res que soñem a lo gran, a lo inimaginable.

3. Cerca informació sobre qui era Josep Pla. Penja imatges seves i de la seva obra.




Josep Pla i Casadevall, también citado como José Pla (PalafrugellGerona8 de marzo de 1897 - Llufríu, Palafrugell, Gerona, 23 de abril de 1981), fue un escritor y periodista español en lengua catalana y castellana.
Su original y extensa obra literaria, que abarca de forma ininterrumpida seis décadas y más de 30 000 páginas, fue esencial en la modernización de la lengua catalana y en la divulgación de las costumbres y tradiciones locales. Sus artículos de opinión, sus crónicas periodísticas y sus reportajes sociales de numerosos países constituyen también un singular testimonio de la historia del siglo XX. Todo ello, le ha consagrado de forma unánime como el prosista más importante de la literatura catalana contemporánea.

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?




 En el curs de la vida, tot es torna nebulós i a mesura que van passant els anys, tot es torna fosc i impenetrable.

No us deixeu enlluernar mai per les frases brillants


Fer-se totes les il·lusions possibles

 14 reflexions de Josep Pla, que deia: «no us deixeu enlluernar mai per les frases brillants»

Especial: Tast editorial
En l'obra de Josep Pla (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981), què és màscara i què és realitat? Mirant els seus textos de prop costa distingir el personatge de l'home: malgrat escriure en primera persona, no sabem mai fins a quin punt ens parla realment d'ell mateix. El seu estil, però, es reconeix a la primera pàgina. Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, editat per Destino, mostra el to característic de Pla, que navega entre el desengany, l'escepticisme irònic i antiromàntic, l'esperança i la passió. En recollim 14 fragments que giren entorn del caràcter humà, de l'amor, de la decepció, de la felicitat i de la quotidianitat.


Josep Pla, en una imatge d'arxiu


1. Sense un punt de passió, petit o gros, una ombra de fe, el mal d'aquest món és insuportable, i no s'arriba a fer mai res.

2. Les coses que hom ha tingut a penes es recorden, s'obliden. Les coses importants són les que no es poden tenir en el moment present.

3. Les relacions entre sexes són, en general, decepcionants i és per aquesta raó que totes les passions acaben –o gairebé– en decepcions terribles. Ara bé: així com les passions no treuen cap a res, les decepcions poden raonar-se –poden esdevenir decepcions raonables, matrimonis de raó, etc. El que s'anomena felicitat no és res més que una decepció raonable, enraonada. Més enllà només hi ha dolor i misèria.

4. En el curs de la vida, tot es torna nebulós i a mesura que van passant els anys, tot es torna fosc i impenetrable.

5. Arriba un moment a la vida en què de vegades s'enyora la frescor de la inconsciència i de la poca solta i de vegades la poca solta fa enrojolar. Sovint pagaria el que fos per una ximpleria i un moment després amago el cap sota el coixí perquè el ridícul m'espanta.

6. Res em fa il·lusió. Quan em parlen de felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?

7. La memòria, amb el pas del temps, si s'arriben a tenir alguns anys, és la cosa més agradable de la vida. És la felicitat pura i simple.

8. Les sensacions petites, corrents, habituals, les que constitueixen la trama de la vida, es desfan i s'obliden amb una impressionant facilitat. De l'anar tirant de la seva vida, ningú en recorda res o ho recorda vagament, d'una manera confosa, inexplicable i incerta. Les úniques sensacions que es recorden són les més fortes –les fortíssimes. Però com que aquestes són molt rares –raríssimes– la vida dels homes i les dones es produeix enmig d'una buidor de vegades engavanyadora, generalment pacífica.

9. En el sistema de la societat en què vivim, només hi ha dos camins: o dedicar-se, en el tracte amb la gent, a l'estricta i habitual comèdia o practicar una forma o altra de presència pròpia i autèntica, o sigui, la follia. Gairebé tothom està adaptat a la primera manera i fins i tot hi ha qui practica la follia com una comèdia.

10. No us deixeu enlluernar mai per les frases brillants.

11. Els homes i les dones s'avorreixen d'una manera literal i impressionant; el món s'hauria mort de pur avorriment, per la tensió insuportable que produeix la realitat, si el que s'anomena art (la vanitat de l'art) no els hagués desviat de l'incomprensible i intolerable destí, desviat mentalment... Quan hom pensa en el destí de l'home es produeix una espècia d'embogiment que només es pot tractar per distracció si hom vol sobreviure.

12. L'alcohol és molt productiu, però fa molt de mal, devasta literalment. Un puritanisme excessiu també pot ser nefast. ¿Què s'ha de fer? La vida és molt complexa. Per fortuna, els tòxics i antitòxics no depenen de la voluntat humana. En general s'hi arriba per herència o inconsciència.

13. Ni les coses de la família, ni les dificultats de la vida, ni les històries –de vegades dramàtiques– de l'entregent m'han produït cap impressió profunda. El cant dels ocells m'ha fet plorar.

14. La senyoreta Enriqueta (la nostra veïna del carrer Nou) em recordava avui que un dia que em preguntà (essent jo petit): i tu, ¿què vols ser?, vaig respondre-li, brusc, emmorronit: jo, res!

Comprensió lectora 5

Sant Jordi: història i tradicióResultat d'imatges per a "sant jordi"

Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui
Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir
perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia
havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va
decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format
part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la
vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a
retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i
finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant.
A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de sant Jordi les
trobem el 1032, quan l’abat Oliva va aixecar un altar en nom del màrtir al monestir de Santa
Maria de Ripoll. Després, més que l’Església van ser els monarques els encarregats de mantenir
i augmentar la seva popularitat tot reforçant-ne l’esperit patriòtic. Entre aquests trobem Pere I
el Catòlic, Jaume I o Pere III. Va ser en l’àmbit militar on la figura del guerrer va prendre més
força: sant Jordi es va convertir en el model del bon cavaller. Primer de la mà de Pere I el
Catòlic i després del seu fill Jaume I, van anar apareixent ordes de sant Jordi que promovien i
valoraven la figura de l’heroi en l’ambient cavalleresc que els ajudava a conservar l’esperit de
la «bona lluita». Els almogàvers, guerrers d’ofici al servei dels regnes cristians de la península,
també van prendre sant Jordi com a bandera i el van convertir en un símbol de lluita.
Amb la constitució el 1289 de la Diputació del General, més tard Generalitat, arribaria la
declaració de sant Jordi com a patró. Va ser cap al 1300 i era la primera vegada que es
feia un reconeixement oficial cap al màrtir que no venia de cap estament militar ni religiós.
A partir d’aquí la bandera de Sant Jordi (una creu vermella) es convertiria en la primera
senyera documentada de Catalunya; actualment la bandera de la ciutat de Barcelona llueix la
combinació de la creu i les quatre barres.
En aquesta època de torneigs i justes, els confrares de Sant Jordi acostumaven a obsequiar les
dames amb roses i altres flors després de la seva actuació, un costum molt cavalleresc. Aquest
podria ser l’origen de la tradició d’oferir una rosa a les dones en el dia de Sant Jordi, però també
s’apunta que podria venir de la Fira dels Enamorats –o de les Roses– que se celebrava cap al
segle xv a Barcelona de forma secular i totalment popular. El que es pot afirmar sense gaires
dubtes és que, també al segle xv, ja es repartien roses entre les dones que la diada anaven a la
missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Amb aquests referents, no
és gens estrany que les llegendes més modernes de finals del segle xix incorporessin la flor al seu
relat, dient que el drac mort es fonia a terra mentre al mateix indret hi floria un roser.
La incorporació del llibre és molt més recent que la resta de tradicions. La primera vegada que
es va celebrar el dia del llibre va ser el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de
Miguel de Cervantes. L’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés ho va proposar a la Cambra
Oficial del Llibre de Barcelona i així es va portar a terme. Quatre anys després va aprofitar-se
l’avinentesa: Cervantes havia mort el 23 d’abril, igual que William Shakespeare, Garcilaso
de la Vega o Josep Pla; la coincidència no es podia ignorar i la festa del llibre va passar a la
primavera al costat de la del cavaller, el drac i la rosa. El 1995, la UNESCO va declarar el
23 d’abril Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor, donant a la data un ressò internacional.
Eureka, abril del 2008 (adaptació)

Nom Data

171326 _ 0001-0168.indd 30 71326 _ 0001-0168.indd 30 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 31
Comprensió lectora

1. Contesta amb una sola paraula:
• Com s’anomena la persona que mor per defensar les seves idees religioses?  
 Mártir
• Com es deia l’emperador romà que va fer matar sant Jordi? 
• Com es diu la regió on va néixer sant Jordi?   Capadòcia, regió d’Àsia Menor
• Com va passar a dir-se la institució anomenada Diputació del General? 
• Quin organisme internacional va proclamar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre?   Flor i llibre 

2. Torna a escriure aquests fets en l’ordre en què van succeir.
• Sant Jordi es converteix en model del bon cavaller.   1
• S’instaura la tradició de regalar una rosa el dia de Sant Jordi.   4
• El 23 d’abril se celebra el dia del llibre.  3
• Sant Jordi va morir màrtir.   2
• Sant Jordi és proclamat patró de Catalunya.   5
• L’Abat Oliva aixeca un altar en nom del sant.  6

3. Quin origen té la tradició de regalar roses per Sant Jordi?
Catalunya y Aragon
4. Per quin motiu es va triar el 23 d’abril per celebrar Sant Jordi?
Porque va ser el día que va morir
• I per celebrar el dia del llibre?

Comprensió lectora 4

L’evolució Resultat d'imatges per a "evolucio"

Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats
tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot
el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els
ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres
es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes
representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les
persones actuals, i això no és cap casualitat.
Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els
ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb
molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant
exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la
família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat,
també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar,
s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i
això, gairebé no trobem cap altre científic que hagi influït tant en la nostra manera d’entendre
el món com ell.
No és que Darwin inventés o descobrís res d’extraordinari. Simplement va saber observar
atentament la naturalesa i en va saber treure les conclusions correctes. Les observacions més
interessants de totes les va fer durant un viatge d’investigació a les illes Galápagos, a l’oceà
Pacífic, que va durar cinc anys. Hi va descobrir que a cada illa els pinsans tenien el bec
diferent: punxegut, recte, corbat o torçat com el dels lloros. Segons les conclusions a què va
arribar Darwin, això era així perquè amb el transcurs de generacions els ocells havien anat
adaptant els becs als aliments concrets que trobaven a cada indret.
El que Darwin va constatar és que tant les persones com els animals cal que s’adaptin a
les condicions del medi en què viuen. Cal que s’esforcin i, encara més, que lluitin per la
supervivència. L’esforç comença al si de la família mateixa. La majoria dels éssers vius tenen
més descendència que la necessària per a la supervivència de l’espècie: al ratolí de camp li
neixen a l’estiu tretze petitons cada tres setmanes. Si tots ells sobrevisquessin i cadascun tornés
a produir-ne tretze, n’hi hauria tantíssims pels carrers, que s’hi hauria de passar una màquina
d’escombrar cada hora.
Sort en tenim dels gats i els aguilots que s’encarreguen que no totes les cries sobrevisquin. A
més a més, no tots els ratolinets troben prou menjar, i sempre n’hi ha alguns que moren de
fam. Com més ratolins hi ha, menys menjar queda i més es multipliquen els gats. Per això el
nombre de ratolins es manté més o menys estable. Els ratolins més murris i més ràpids tenen
més oportunitats d’escapar-se dels gats o d’aconseguir un bocí de formatge. Són aquests ratolins
els que sobreviuen i els que transmeten les habilitats que han après als seus descendents.
Amb el pas de les generacions els ratolins es fan cada vegada més murris. És el que Darwin va
anomenar «selecció natural» i és el principi en què es basa la teoria de l’evolució darwiniana.
Ulrich Janssen / Ulla Steuernagel, Una universitat per als nens

171326 _ 0001-0165.indd 26 71326 _ 0001-0165.indd 26 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 27
Comprensió lectora

1. Com eren físicament els nostres avantpassats?

2. Digues si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F).
Darwin era un bon estudiant. F
Darwin va descobrir els ossos d’un avantpassat dels humans.V
Darwin es va estar cinc anys a les illes Galápagos.V
Un ratolí de camp té tretze cries cada estiu. F
Darwin va ser un gran científic.V
3. Quin fet va observar Darwin que li va fer veure que els éssers vius s’adapten al medi
on viuen?

4. Explica què vol dir que els animals i les persones han de lluitar per la supervivència.

5. Assenyala quina opció explica millor el que és la «selecció natural».
a) L’home tria de la natura allò que li és més profitós.
b) Els individus que saben adaptar-se al medi sobreviuen.
c) Els individus que no s’alimenten de productes naturals no sobreviuen.
d) Els individus adults seleccionen quines cries han de sobreviure.
6. Segons Darwin, com s’explica que ens assemblem tan poc als nostres avantpassats?