1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comitè                 mossèn               cafè                      aprèn

entén                   puré                       alè                         pagès                    imprès

irlandès               cinquè                 només                 entès                   també

consomé             congres               gairebé                faré                      interès

això                       ressò                     boiros                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arròs                     coto                      refós

exclòs                   allò                       però                     sinó                      curiós

talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riet                      colliu                     demà                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

així                         crosto                   votació                 anireu                  Ferran

procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem                deies                    telèfon                           dèbil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguéssiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin

artilleria             pólvora               Letona                 policia                           camera

acadèmia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcissìma

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin

hoquei              olimpiades         dioptría                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    rèptil                     perióde

atmosfera          interón            pneumonia          termòstat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     tèxtil                    omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, peró només recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ùltim apta que feren havien pres un cafè espès amb un gust estranyament cuiros?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de premeré els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar reassegurança, va sonar una aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, pero que poden fer perdre la paciència a usuaris mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nòmes li ho sembla, perquè amb la cridaria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitaris ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

Ega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta reféncia, lligada a un capítol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.


La vida després de Déu

1. Observa totes aquestes il·lustracions i en fas un comentari personal davall cada una d'elles, expressant-ne la teva forma de pensar.

Loryn Brantz

Especial: Tast editorial

Arxivat a: Passadís, Loryn Brantz, Lady Stuff, Tast editorial

Foto: Catorze

La rutina està plena de situacions en què, depèn dels ulls amb què les mirem, podem trobar-hi un punt d'humor. Tot és fixar-s'hi. I això és el que ha fet la il·lustradora Loryn Brantz que, a través de vinyetes, dibuixa les peripècies del seu (i qui sap si del teu) dia a dia. Fem un recorregut per 14 il·lustracions del seu llibre Lady Stuff. Això de ser dona i tal, que arriba a les llibreries a l'octubre, publicat per Bridge Books.

1.

Loryn Brantz

La imatge mostra lo que les dones sempre feim amb el suau del cabells.
2.

Loryn Brantz

3.

Loryn Brantz

4.

Loryn Brantz  

A jo sempre en pasa per que no se pinta molt be en la ma esquerra.
5.

Loryn Brantz

6.

Loryn Brantz

7.

Loryn Brantz

Jo tampoc se cuinar pero amb la ayuda de la meva mare i de la meva germana vaig aprangent 

8.

Loryn Brantz

Jo sempre en despert cada vespre per anar a pixar pero mai en record de la tonteria que en vaig dir l'any passat per que vaig molt dormida i  lo  unic en el que pens es en torna al llit per dormir  

9.

Loryn Brantz

10.

Loryn Brantz

Jo sempre o faig 

11.

Loryn Brantz

Jo sempre que plor pereix que man pegat a la cara 
12.

Loryn Brantz

Jo sempre evit el conttacte visual 

13.

Loryn Brantz

yo a les festes nomes cerc el menjar 
14. 

La llibertat

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

El resum seria que un nin volia lliberar a un ocellet que estava tancat dins una gàbia .però desprès  de tant de temps de estar tancat l'ocellet no sabia volar i va decidir tornar a la gàbia en ves de tenir una vida de llibertat i de perill 

                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

El protagonista principal es l'ocellet . que desprès de tant de temps estant tancat ja no sabia volar i es  va tornar a ficar dins la gàbia 

                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

No, per que un ocell tancat no pot ser mai un ocell lliure per estar tancat 

                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva respost

Si per que desprès de haver estat tancat tant de temps tancat ja no volia estar defora de la gàbia .Si hauria esta millor no tancar-lo mai per que el animals han de estar sempre lliures.