martes, 17 de diciembre de 2019

Dossier tema 2



    1. Explica les causes de la Revolució francesa.



La Revolució Francesa s'inicia a França l'any 1789. Constitueix a Europa el primer esglaó d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema lliberal.
Les principals causes i antecedents de la Revolució Francesa són les següents:

Les contradiccions socials

La França en la qual esclata la Revolució tenia profundes contradiccions socials. De forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei. D'aquest ordre, ja vell, se'n beneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges.

La crisi de l'estat

Per altra banda existia una crisi d'Estat. França era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví i un Estat fortament centralitzat, tal com s'havia concebut durant el regnat de Lluís XIV. Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. L'aparell administratiu i judicial s'havia fet vell.

Les noves ideologies

Finalment, la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava.
En la societat francesa triomfaven les idees proclamades pels intel·lectuals de l'època. Això era indiscutible cap al 1770. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social i, sobretot, en la burgesia rica i il·lustrada, que se sentia injustament desplaçada pel vell ordre.

    2. Explica el que és una revolta democràtica.

Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.


    3. Explica el que és una revolta antisenyorial.

Definició de revolta. Revolta és un terme amb diversos usos. Vaig poder 
tractar-se d'una alteració, un sedició o un enrenou a nivell social. 
En aquest cas, una revolta és un moviment social que s'oposa a alguna 
figura de poder o a una certa mesura de govern i que sol tenir un caràcter violent.


    4. Quins esdeveniments varen fer possible la consolidació de Napoleó al poder?

Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.

Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador.

Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial.

L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa.


Resultat d'imatges de estrelles

     1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què,  qui, on, quan, per què...

     2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic dels oficis.

Emergència climàtica' i 'animalista', elegits neologismes de l’any 2019



ttps://www.dbalears.cat/tendencies/2019/12/16/334125/emergencia-climatica-animalista-elegits-neologismes-any-2019.html

miércoles, 27 de noviembre de 2019

Joan Fuster


1. Fes un resum d'aquest text.

Que  en de reflexionar

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Un amor sense decepcions no seria amor"

Crec que vol dir que un amor sense ferides no pot ser amor que en tota relacio hi ha altibaixos

 

3. Cerca informació sobre qui era Joan Fuster. Penja imatges seves i de la seva obra.

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle XX.
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle XX, moment en què el fusterianisme esdevé un paradigma interpretatiu d'extraordinària influència en el món intel·lectual i, en menor mesura, en el polític.


Resultado de imagen de qui era Joan Fuster

 

Imagen relacionada

4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

 5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.


Joan Fuster: «Un amor sense decepcions no seria amor»

 14 reflexions de l'escriptor, que deia que «només els fanàtics no s'equivoquen»

Joan Fuster va néixer el 23 de novembre del 1922 a Sueca (Ribera Baixa), on va morir el 21 de juny de 1992. Ens apropem a la seva mirada i a la seva forma d'entendre la vida amb 14 fragments de l'antologia Fuster per a ociosos (Sembra Llibres).


Foto: Universitat d'Alacant

1. Quan s'ha perdut la fe, hom no roman en una completa neutralitat religiosa. O hi ha ressentiment, o hi ha nostàlgia. A vegades hi ha una mescla d'ambdues coses: són els casos desesperats.

2. Les nostres idees canvien perquè nosaltres –i tot– canviem seguit seguit. Canvi pot voler dir enriquiment, rectificació o fins i tot contradicció. En tot cas, els nostres pensaments i les nostres creences d'avui només són provisionals. Això ens hauria d'encomanar una certa discreció a l'hora de contrastar-los amb els altres. Qui sap si un dia pensarem com ells, creurem com ells!

3. Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells que es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són «fanàtics». En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

4. En tant que excusa per a encolomar descripcions afectuoses, un paisatge àrid és tan bo com el regadiu més fèrtil.

5. Un amor sense decepcions no seria amor; seria, què sé jo?, confitura o música de Bach.

6. No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.

7. Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagen de ser necessàriament justes. De vegades, per amor a la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.

8. «Cal experimentar-ho tot», m'aconsellen. Jo renuncie a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me'n dona.

9. No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

10. Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
11. L'analfabetisme no consisteix únicament a «no saber» de lletra, sinó més aviat a «no practicar-la».
12. Corregir la por, la tendència a la por, seria un objectiu plausible. Començant al si de les famílies, i continuant a les escoles, a les parròquies, als tebeos, al cinema, a la tele: desterrar la por com a instrument d'educació. I més encara: desmitificar la por. Si fos possible «elevar» un parell de generacions sense massa pors –només amb les imprescindibles–, el futur començaria a ser somrient.

13. Estem condemnats a la por fins a la consumació dels segles. No hi ha remei taxatiu. Pot haver-hi correctius. Reduir la por a l'indispensable.

14. Si em demanes de què puc penedir-me de la meua vida, et diré que no ho sé. Et diré que, de moment, estic content del que he fet: del que he escrit. No perquè sigui gran cosa, sobretot literàriament, sinó perquè respon a unes conviccions profundes i sostingudes, a través d'una evolució lògica. Tornaria a fer el que he fet, a dir el que he dit.

Ortografia

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres:
és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
novel·la cambrera maleta torre
vidriera butaqueta ganivet repartir
malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil

5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
tras dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les bies inundades de sol.
XIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a
triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclodies. Més tard els mobles. Pe no ens atrevíem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:
Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,
gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,
roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,
calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

Ortografia

7. Accentuació
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

a e i o u
as es is os us

en in

· Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions, si és que i / u no formen part d'un diftong.
· Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze
terminacions.
· Accentuem totes les paraules ESDRÚIXOLES.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
7.1. Accentua els mots quan calgui:

plàstic, víctima, limit, biblioteca, economia, hospital, justícia, anell,
palau, marbre, jardí, estàtua, escrit, arbre, rabia, autobús, masculí,

galàxia, nuvol, família, gàbia, Núria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulàlia, dia, tia, oncle,
assistència, esdrúixola, noblesa, daurada, similitud, farmàcia, esgrima,

maquina, bambú, residu, trineu, algú, ningú, altaveu

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8

Accent obert / Accent tancat
· Paraules agudes acabades en -è, -ès / é, -és
Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francès, portuguès, aragonès...
els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè...
els participis com: encès, comprès, imprès...
Amb accent tancat:
els futurs: miraré, faré, sortiré, pagaré...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués...
els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé...; conté, s'absté...
els verbs acabats en -tén i -cén: pretén, entén, estén, atén, encén...
alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué*, puré...
alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, procés, amén...
· Paraules agudes acabades en -ò, -òs / ó, -ós
Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població...
Amb accent obert:
això, allò, però...
els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò...
els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs...
alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs...
· Paraules planes: è / é
Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer...
Amb accent tancat:
néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu
el pretèrit perfet d'indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu...
el pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu...
uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol...
· Paraules planes: ò / ó
La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim...
Però amb accent tancat:
alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer...
les formes verbals: fórem, fóreu, fóssim i fóssiu.
alguns altres mots: estómac, furóncol*, Sóller...
· Paraules esdrúixoles: è / ó
La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia...
El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora*...
Jaqué: Peça de vestir que cobreix el tronc. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell que termina per supuració. / Tórtora: Animal de plomatge gris.

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

9
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici són agudes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) camí, cançó, aquí, racó, arros, cantes, aixi, aixo, gairebé, malson, pagès, imprès,
carreró, allò, volgués, boto, cafè, català, faré, avio, passeges, llegum, també, segon,
portuguès, aten, exclòs
b) encén, però, ginjoler*, demanaré, amen, demà, nerviós, espòs, ningú, nomes, francès,
setè, Ramon, consomé, divisió, clixé, respon, compraré, garrofer, menjaré, puré, congres,
expres

7.4. Totes les paraules d'aquest exercici són planes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, féssim, public, préstec, barraca, cérvol, llibre, tinguérem, nuvol, pluges,
telefon, témer, rentéssiu, estomac, diguéssiu, córrer, solid, furóncol, caràcter, castig,
diguéreu, àngel, préssec, Sóller, màgic, tinguéssim, obríssiu, concórrer, mòbil, créixer,
lògic, néixer, érem, éreu

7.5. Les paraules d'aquest exercici són esdrúixoles. Accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciència, comèdia, víctima, matricula, estàtua, formula, església, família, infància,
pólvora, Dénia, quilometre, industria, colònia, solitària, anima, memòries, tórtora, gàbia,
misèria, tómbola, matèria

7.6. Accentua les paraules que calgui del text següent:
Va avançar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, però amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descórrer el forrellat i es detura amb l'atenció a dalt; no senti res i va
empènyer la porta; la porta cedí sense soroll. Sortí al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; però no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia (text adaptat)
Ginjoler: Arbre que fa gínjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb força sobre el seu suport

Ortografia


3. Els diftongs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem
diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu
güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
uu duu

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents:
Ex: seu-re

pasqües seent paraigües guerrejar
quantitat pingüí aigüera quota
quaran
tena freqüència aqüeducte quant
aguantar qua
litat quitxalla* guineu

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
reina remei aplaudir correu
ciutat viure dinou aire
feina claudicar riure bou
gairebé caure roure drapaire
caliu buidatge treure seure

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:

1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.
2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feliç. 6. No parava de riure.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.

4. Funció consonàntica de i/u
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia,
io-gurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents:
Ex: boia
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria

4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents:
Ex: tre-ien

re-ien ............... i-ot ............... se-uen ............... qua-tre ...............
tre-uen ............... io-gurt ............... mo-uen ............... iu-ca* ...............
cau-sa ............... Pas-qua ............... hie-na ............... io-de ...............
xiu-lar ............... neu-la ............... io-gui* ............... xe-me-ne-ia ...............
4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla
sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà
o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes
especials... / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les
agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment
blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a
ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.
1. Els dígrafs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen: no se separen: separem els grups:
l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens
ix cai-xa ll pa-lla nn An-na
rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja
ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge
tx cot-xe ig ma-reig
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi
trobis:
ca
-nya ............................. a-rro-ssa-da .............................
ca-ss-ola ............................. -qui-na .............................
ca-rre-te-ra ............................. met-ge .............................
no-ve-l·la ............................. a-nyell .............................
cui-xa ............................. en-fa-ri-na--ssim .............................
en-qua-der-nar ............................. ba-teig .............................
i-mmen-si-tat ............................. se-gui-ci* .............................

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
de-sig ............................. en-lla-çar .............................
per-se-gui-da ............................. en-gui-xar .............................
ple-gar ............................. i-mma-cu-lat .............................
es-forç ............................. coi- .............................
a-rri-bar ............................. a-nnex .............................
pa-ssa-ven ............................. en-cot-xar* .............................
rei-xe-ta ............................. ca-rrer .............................

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una
marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /
Encotxar:

2. La síl·laba
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la síl·laba és una vocal.
En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...
També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs
s'han de separar i quins no:
fi-nes-tra .................................. quin-ca-lla ..................................
in-for-mà-ti-ca .................................. tra-ça ..................................
a-rit-mè-ti-ca .................................. ta-xis-ta ..................................
bo-ca .................................. co-mi-ti-va* ..................................
ca-de-na .................................. a-rra-co-nar ..................................
gra-no-ta .................................. a-vi-a-ció ..................................

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
ca-len-da-ri .................................. pet-xi-na ..................................
ma-gat-zem .................................. sa-tèl·lit ..................................
de-ter-gent .................................. gi-ra-volt ..................................
ra-jo-lí .................................. lli-bre-ta ..................................
til·ler .................................. be-llí-ssi-ma ..................................
an-goi-xa .................................. con-se-ller ..................................
for-mat-ge .................................. plat-ja ..................................

2.3. Separa per síl·labes el text següent:
En-mig de tot de la tre-men-da fa-ti-ga, de l'o-fus-ca-ció de pen-sa-ments, una co-sa a-pa-rei-xi-a
cla-ra (...) i el pen-sa-ment d'ha-ver es-tat en-ga-nyat co-men-ça-va a o-brir-se pas...

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

miércoles, 20 de noviembre de 2019

Aprendo a escribir

APRENDO A
ESCRIBIR

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR A Y HA?

ORTOGRAFÍA

LO QUE DEBO SABER:

1. HA es una forma conjugada del verbo haber. Sólo se utiliza como verbo auxiliar seguida
de un participio (forma verbal acabada en -ado, -ido: cantado, comido) y puede ser
normalmente sustituida por la forma de plural han: ha cantado > han cantado.

2. A es una preposición y se utiliza delante de un verbo en infinitivo (forma verbal acabada
en –ar, -er, -ir: cantar, comer, partir) o de palabras que no son verbos (formando un
Sintagma Preposicional: a tu casa; a María; a vosotros...). Como todas las preposiciones, a
es invariable y nunca puede cambiarse por la forma de plural han:
Voy a comer > *Voy an comer
Voy a tu casa > *Voy an tu casa

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con ha o a, aplicando las reglas 1 y 2:
1. “Érase un hombre __a_ una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue __a_ beber __a_ una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño __ha_ crecido mucho este año.
4.”_A__ un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú __a_ saber cuándo vendrá!
6. Se __a_ ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. __A_ pesar de todo, voy __ acompañarte.
8. Quiero ver cómo __a_ quedado tu cuadro.
9. Hoy _a__última hora llegaremos _a__ Madrid.
10. _Ha__ resultado una obra muy interesante.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué no
estaba bien. Si has cometido más de 4 deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás no
hayas comprendido bien las reglas.

1 SOLUCIONES:

1. “Érase un hombre a una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue a beber a una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño ha crecido mucho este año.
4.”A un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú a saber cuándo vendrá!
6. Se ha ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. A pesar de todo, voy a acompañarte.
8. Quiero ver cómo ha quedado tu cuadro.
9. Hoy a última hora llegaremos a Madrid.
10. Ha resultado una obra muy interesante.

Aprendo a escribir

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR HAY,
AHÍ O AY?

LO QUE DEBO SABER:

1. HAY es una forma conjugada del verbo haber. Es una palabra monosílaba cuyo golpe de
voz recae en la vocal a. Puedes comprobar que es un verbo porque siempre se puede
cambiar por había, habrá, que son otras formas del verbo haber (Hay [había, habrá...] que
llegar pronto; Hay [había, habrá...] poca gente en la reunión).

2. AHÍ es un adverbio que indica lugar. Es una palabra bisílaba y aguda, cuyo golpe de voz
recae en la i (¡ojo! Es incorrecto pronunciarlo con acento en la a, como habrás oído más de
una vez). Puedes comprobarlo cambiándolo por otros adverbios de lugar como allí o aquí
(Ahí [allí, aquí] está tu madre).

3. AY es una interjección que sirve para expresar dolor (a veces también otros
sentimientos). Aunque se pronuncia igual que hay, verás que normalmente va entre signos
de exclamación, en los textos, y que tiene entonación exclamativa, en las conversaciones
(¡Ay, bruto, me has vuelto a pisar!)

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con hay, ahí o ay, aplicando las reglas 1, 2 y 3:
1. No __hay __ nadie en casa.
2. ¡ __Ay__ qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni _ay___ .
4. Si lo quieres, __ahi__ lo tienes.
5. ¡ __Ay__ mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar __hay__ que esforzarse más.
7. Ya no __hay__ más gente _ahi___ .
8. ¡ __Ay__ mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡ __Ay__ queda eso!
10. __Ahi__ __hay__ un niño que dice ¡ _ay___!.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué
no estaba bien. Si has cometido más de 4 errores, deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás
no hayas comprendido bien las reglas.

SOLUCIÓN:

1. No hay nadie en casa.
2. ¡Ay qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni ay.
4. Si lo quieres, ahí lo tienes.
5. ¡ Ay mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar hay que esforzarse más.
7. Ya no hay más gente ahí.
8. ¡Ay mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡Ahí queda eso!
10. Ahí hay un niño que dice ¡ay!.

lunes, 18 de noviembre de 2019

El CD i el CI



1) Localitzeu el subjecte, el CD i el CI (aneu alerta, hi ha algun subjecte trampós!). 

1) La mare de la Carla ha comprat un regal per a la seva mare.
2) Tothom ha entregat els treballs al professor.
3) M’agraden les pel·lícules de ciència-ficció.
 4) Escriurem algunes postals als nostres amics. 5) Les nostres cosines portaran un regal a cada nen.

2) Ara localitzeu el subjecte, el CD i els CC.

1) La víctima de l’agressió reconegué els malfactors en la roda de reconeixement.
2) Avui han arribat dos creuers al port de Palamós.
3) He acabat l’examen massa tard.
4) Ja tinc els resultats de l’avaluació.
5) M’interessa massa el teu germà.

 3) Ara hi afegirem el CRV.

1) Tots construïm a la causa
. 2) La Laia sempre s’oblida de les coses més trivials.
 3) Demà ajudarem la mare.
4) Ningú no s’adona de la seva impossibilitat.
 5) Va prometre la fi del món als seus seguidors més fidels.

4) Per acabar heu de buscar el subjecte, el CAtr, el CPred i CAg.

1) Això és impossible!
2) S’ha tornat impertinent.
 3) En Grau és un garrepa.
4) L’excursionista va ser trobada per un boletaire.
 5) Els nois caminen avorrits.
6) La prenen per idiota.

5) Ara que ja som grans, ja ho podem barrejar tot. Oi que sí?

1) El vi s’ha tornat agre.
2) Ahir aquells senyors no van dir tota la veritat a la Nora.
3) En Pau i la seva germana es van cordar les sabates a l’escala de casa seva.
4) Encara no s’han acostumat a aquesta nova forma de vida.
5) El senyor Puig es va tornar geniüt.
 6) Els guanyadors han estat escollits aquest matí per un jurat.
7) Alguns alumnes d’aquest institut són del Marroc.
8) Els gironins van ser escortats per la policia catalana.
9) Les bessones de la senyora Cèlia anaven despullades
10)Hem fet uns entrepans de pernil i formatge per als nostres pares.

viernes, 15 de noviembre de 2019

Saber ser branca

1. Fes un resum d'aquest text.

 Que cada persona es  salva de  ella mateixa

 2. Què creus què vol dir amb la frase "La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi"

3. Què significa per a tu "saber ser branca" 

Per mi vol dir que si puc ser allo que les persones necesiten per no caure en el fons


4. Tema del text

La Salvació

Saber ser branca

 Encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar

Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Porque la gent no salva a la gente: la gente se salva sola
Leila Guerriero, «Rota», Teoría de la gravedad
"Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho –diu Lois Lane a Clark Kent–. Si tinc raó, ara t'hi convertiràs. Si m'equivoco, escriuràs un bon reportatge". I ella es tira a un riu esverat i ell reacciona a l'acte sense posar-se cap capa.
La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi. Salvar-se un mateix potser vol dir encertar les persones que sabran ser branca el dia que t'hi hagis d'agafar. Potser vol dir cosir lleialtats contra el temps, contra les nits grises i tristes en què els nens deixen els dracs.
Col·lecciono flotadors per ordre alfabètic i no conec supermans que tallin arbres amb la mirada. Sé que Christopher Reeve es va morir jove i que Margot Kidder es va suïcidar. Però sempre que revisc aquella tarda d'hivern al cine Maragall, ella es torna a tirar al riu, ell torna a fer d'heroi a l'ombra i jo torno a tenir onze anys. Tossuda com llavors, encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar. La gent es trenca, però certs lligams duren fins al mai.
I m'entesto a voler creure que la cançó menteix: ni els dracs viuen per sempre ni els nens es fan grans.

EL CD

Señala el complemento directo.

01.- Las vacas comían hierba en el prado.
02.- Yo tengo un ordenador muy caro.
04.- A tu amiga puedes enviarle unas flores.
05.- No las había visto antes en ningún sitio.
06.- Puedes comprar ese libro para tu padre.
07.- Dales unas monedas para el cine.
08.- Malas noticias hemos oído estos días.
09.- Nunca los vi tan felices con su casa.
10.- A veces me lavo las manos en el mar.

Comprensión lectora

Antes de leer el texto.
¿Sabes si aún quedan en el planeta tierras cuya existencia desconocemos? ¿Qué
consecuencias tendría el descubrimiento de nuevos territorios?

Viajes y descubrimientos geográficos
A mediados del siglo XIV, los europeos salieron de sus marcos geográficos
tradicionales y se lanzaron a la exploración y conquista de toda la tierra
habitada. Este fenómeno histórico tuvo un valor decisivo para el futuro de
Europa.

A finales del siglo XIV no se conocía mucho más de un cuarto de la su-
perficie del globo terrestre. Esas lagunas en los conocimientos geográfi-
cos se llenaron progresivamente a lo largo de los siglos XV y XVI, y los prin-
cipales protagonistas en este desarrollo fueron los pueblos ibéricos.

Entre los muchos y complejos motivos que empujaron a los europeos a
aventurarse en el mar durante estos siglos están la búsqueda de rique-
zas y el deseo de convertir a la fe católica a los pueblos conquistados.

Así lo escribió un conquistador español, Bernal Díaz: “Por servir a Dios y
a su majestad, y dar a luz a los que estaban en tinieblas, y también por
haber riquezas”. Otro factor a tener en cuenta es la curiosidad, el afán de
saber, de descubrir nuevas tierras, nuevas especies botánicas y zoológi-
cas, nuevos minerales, etc.

La expansión de los horizontes tradicionales del conocimiento de la na-
turaleza y del hombre, condujo a una imagen cada vez más exacta de la
realidad física del planeta. Por primera vez tuvo lugar la observación y
acumulación de los datos más diversos: vientos, corrientes marinas,
cuencas hidrográficas, plantas, minerales, animales, etc.

Por primera vez también se crearon instituciones y organismos que utili-
zaron esa información. Todo esto impulsó el desarrollo científico y técni-
co en dominios tales como la cartografía, la arquitectura naval, la botáni-
ca, la antropología y la etnografía.

En lo sucesivo los conocimientos heredados de la época medieval debe-
rían aceptarse o rechazarse con criterios basados únicamente en la ob-
servación, la comparación y la razón y no en la autoridad de los sabios de
la antigüedad.

V. Navarro y otros, Los descubrimientos. Ed. Anaya. (Texto adaptado).

© GRUPO ANAYA, S.A., Lengua 6.o Educación Primaria. Material fotocopiable autorizado.

Nombre y apellidos: ................................................................................................................. CL2

En la información que nos da este texto se pueden distinguir tres partes diferentes. ¿En
qué párrafos se encuentran?
a) El desconocimiento geográfico que tenían los europeos del globo terrestre antes del
siglo XV. ........................
b) Los motivos que les condujeron a explorar el mundo.
Los europeos salieron de sus marcos geográficos
tradicionales y se lanzaron a la exploración y conquista de toda la tierra
habitada. ........................
c) Las consecuencias de dicha exploración. ........................
1

Di qué tres motivos llevaron a los europeos a conocer otras tierras.

A mediados del siglo XIV, los europeos salieron de sus marcos geográficos
tradicionales y se lanzaron a la exploración y conquista de toda la tierra
habitada. Este fenómeno histórico tuvo un valor decisivo para el futuro de
Europa.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2

Explica con tus palabras lo que se dice en el párrafo 4.

Que todo lo que queriandescrubrir era gracias a Dios 
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3

Utiliza el diccionario y di qué estudian las siguientes disciplinas:
Cartografía: ...............................................................................................................................
Arquitectura naval:
La arquitectura naval es el arte de concebir estructuras capaces navegar por mar o en los ríos y lagos, que pueden desplazarse sobre el agua y bajo el agua, es decir haciendo referencia principalmente a todos los tipos de barcos y naves...................................................................................................................

Botánica:
La botánica o fitología es la rama de la biología que estudia las plantas, bajo todos sus aspectos, lo cual incluye: descripción, clasificación, distribución, identificación, el estudio de su reproducción...................................................................................................................................

Antropología:
La antropología es la ciencia que estudia al ser humano de una forma integral, de sus características físicas como animales y de su cultura, que es el rasgo único no biológico.....................................................................................................

Etnografía:
La etnografía es una técnica de investigación social que estudia de manera sistemática la cultura de los diversos grupos humanos................................................................................................................................
4

Completa las siguientes frases:
En la época medieval los conocimientos se basaban en ........................................................
....................................................................................................................................................
A partir de los siglos XV y XVI los conocimientos se aceptarían o rechazarían siguiendo
unos ..........................................................................................................................................
....................................................................................................................................................