Estima't
1. Llegeix següent text i fes-ne un resum en 5 línies.
2. Escriu-ne el tema en una sola paraula.
3. Què en penses sobre el tema de l'anisetat? Fes una llista de 5 coses negatives que pot produir a les persones.
Pens que es una estat d'anim poc agradable ja que es molt dificil de superar
- menjar mes
- No tenir autocontrol del que feim
- estar malament
- se te lleven les ganes de socialitzar.
- estar sense fer res amb molta tristo.
4. Tria 4 paraules que t'hagin cridat l'atenció i explica per què-
5. Per què provoca fam i et fa menjar aliments inadequats?
Provoca fam per que
Aquest desajust el que fa és alterar els senyals de l'hipotàlem barrejant les dels sentiments amb
les referents a la fam. Això és el que fa que en
algunes persones quan tenen ansietat mengin menys quantitat d'aliment i
en canvi altres desenvolupin conductes de molta gana i engreixin
6. Ets conscient que la teva ansietat és la que et fa menjar malament? Ho has viscut?
Si
7. Pot provocar els mateixos símptomes en totes les persones? Per què?
no a persones
ha persoas que no les causa les mateixas coses peruqe no tots som igual tenim diferents
metabolismes.
8. Què vol dir que amb l'alimentació a vegades volem omplir forats emocionals O buits?
Que de vegades el menjar ens fa omplir forats emociolnals per que es como si fosi una sustitucio.
9. Amb l'alimentació podem augmentar l'ansietat? Quins aliments en són els responsables?
si, el dolç, la comida basura.
2. Escriu-ne el tema en una sola paraula.
3. Què en penses sobre el tema de l'anisetat? Fes una llista de 5 coses negatives que pot produir a les persones.
- menjar mes
- No tenir autocontrol del que feim
- estar malament
- se te lleven les ganes de socialitzar.
- estar sense fer res amb molta tristo.
4. Tria 4 paraules que t'hagin cridat l'atenció i explica per què-
Provoca fam per que
Aquest desajust el que fa és alterar els senyals de l'hipotàlem barrejant les dels sentiments amb
les referents a la fam. Això és el que fa que en
algunes persones quan tenen ansietat mengin menys quantitat d'aliment i
en canvi altres desenvolupin conductes de molta gana i engreixin
Si
no a persones
ha persoas que no les causa les mateixas coses peruqe no tots som igual tenim diferents
metabolismes.
Que de vegades el menjar ens fa omplir forats emociolnals per que es como si fosi una sustitucio.
Quan menjo amb ansietat
Qui de nosaltres no ha menjat alguna vegada a la vida per avorriment,
nervis, tristor o enuig? Què podem fer per reduir l’ansietat i deixar de
relacionar-la amb l’alimentació? Els consells principals de coaching
nutricional parlen de…
Qui de nosaltres no ha menjat alguna vegada a la vida per avorriment, nervis, tristor o enuig? Des de petits ens han ensenyat a veure certs aliments com un premi:
“Si no t’acabes el plat et quedes sense postres”; “El cap de setmana, la mare sempre portava croissants”; “Els divendres a la nit toca pizza”; “De vacances sempre menjàvem gelat”; “De petit, a l’escola, els nens menjaven xocolata, però jo no”.
L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir forats, buits emocionals
Ens hem criat amb la necessitat de buscar contínuament una recompensa, un premi pel que fem. I ens premiem amb menjar potser
perquè no ens premiem prou amb altres “coses”; perquè necessitem un
reconeixement o perquè necessitem el plaer o la pau que ens donen certs
aliments. L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir
forats, buits emocionals. Per molt tips que estiguem però, sempre
necessitarem “alguna cosa més”.
I el pitjor és que, si ho fem, després ens sentim molt malament. Tots tenim un jutge interior (recomano llegir el llibre Los cuatro acuerdos)
que constantment critica tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos;
tot ho comparem i fa que ens avergonyim quan mengem alguna cosa que
sabem que “no hauríem” de menjar. Tot això s’incorpora a la nostra
motxilla d’autoestima baixa. Quants cops ens hem de castigar i
autoculpar de les coses que fem? On és el límit entre el control i el
gaudi?
L’autoestima, una assignatura pendent
Més del 80% de les dones que vénen a la majoria de consultes de nutrició
per perdre pes, tenen problemes per aprimar-se per culpa de l’ansietat.
“Ai! Aquests nervis! Aquestes emocions! Aquestes hormones!”
La societat en què
vivim, la nostra cultura, fa que ens creem una imatge mental de com
hauríem de ser, que, a més, cada cop és més surrealista sobretot si ets
dona: estar prima, no tenir cel·lulitis, estar sempre contenta,
mantenir-se jove, ser guapa, anar arreglada, somriure molt, no tenir ni
un pèl, vestir molt bé, ser una mare i esposa perfecta, ser simpàtica i
divertida, tenir formació i una bona feina, rendir cada cop més… I tot
això sense poder queixar-se ni explotar, esclar. Vivim intentant acontentar l’entorn constantment i
intentant ser, també, com nosaltres volem. I com que ens adonem que no
podem agradar a tothom, ens rebutgem, i llavors apareix la tristor, la
frustració i la culpabilitat. Alhora però, volem que la gent que ens
envolta es comporti d’una manera que ens faciliti la vida a nosaltres, i
com que, òbviament, acaben fent el que volen, ens sentim malament i
potser fins i tot ens n’acabem culpant.
I és aquí on comença la relació d’amor-odi amb l’alimentació, quan comencen les batalles vitalícies amb el pes.
Això fa que els
dietistes i nutricionistes moltes vegades acabem perdent aquestes
pacients, perquè si no “poden” seguir la dieta, no vindran més.
Estima't
1. Llegeix següent text i fes-ne un resum en 5 línies.
2. Escriu-ne el tema en una sola paraula.
3. Què en penses sobre el tema de l'anisetat? Fes una llista de 5 coses negatives que pot produir a les persones.
pens que es un estat de anim que no es res agradable.
- menjar mes
- No tenir autocontrol del que feim
- estar malament
- se te lleven les ganes de socialitzar.
- estar sense fer res amb molta tristo.
4. Tria 4 paraules que t'hagin cridat l'atenció i explica per què-
5. Per què provoca fam i et fa menjar aliments inadequats?
provoca fam per que
Aquest desajust el que fa és alterar els senyals de l'hipotàlem barrejant les dels sentiments amb
les referents a la fam. Això és el que fa que en
algunes persones quan tenen ansietat mengin menys quantitat d'aliment i
en canvi altres desenvolupin conductes de molta gana i engreixin
6. Ets conscient que la teva ansietat és la que et fa menjar malament? Ho has viscut?
si, i si .
7. Pot provocar els mateixos símptomes en totes les persones? Per què?
no a persones
ha persoas que no les causa les mateixas coses peruqe no tots som igual tenim diferents
metabolismes.
8. Què vol dir que amb l'alimentació a vegades volem omplir forats emocionals O buits?
Que de vegades el menjar ens fa omplir forats emociolnals per que es como si fosi una sustitucio.
9. Amb l'alimentació podem augmentar l'ansietat? Quins aliments en són els responsables?
si, el dolç, la comida basura.
2. Escriu-ne el tema en una sola paraula.
3. Què en penses sobre el tema de l'anisetat? Fes una llista de 5 coses negatives que pot produir a les persones.
pens que es un estat de anim que no es res agradable.
- menjar mes
- No tenir autocontrol del que feim
- estar malament
- se te lleven les ganes de socialitzar.
- estar sense fer res amb molta tristo.
4. Tria 4 paraules que t'hagin cridat l'atenció i explica per què-
provoca fam per que
Aquest desajust el que fa és alterar els senyals de l'hipotàlem barrejant les dels sentiments amb
les referents a la fam. Això és el que fa que en
algunes persones quan tenen ansietat mengin menys quantitat d'aliment i
en canvi altres desenvolupin conductes de molta gana i engreixin
si, i si .
no a persones
ha persoas que no les causa les mateixas coses peruqe no tots som igual tenim diferents
metabolismes.
Que de vegades el menjar ens fa omplir forats emociolnals per que es como si fosi una sustitucio.
si, el dolç, la comida basura.
Quan menjo amb ansietat
Qui de nosaltres no ha menjat alguna vegada a la vida per avorriment,
nervis, tristor o enuig? Què podem fer per reduir l’ansietat i deixar de
relacionar-la amb l’alimentació? Els consells principals de coaching
nutricional parlen de…
Qui de nosaltres no ha menjat alguna vegada a la vida per avorriment, nervis, tristor o enuig? Des de petits ens han ensenyat a veure certs aliments com un premi:
“Si no t’acabes el plat et quedes sense postres”; “El cap de setmana, la mare sempre portava croissants”; “Els divendres a la nit toca pizza”; “De vacances sempre menjàvem gelat”; “De petit, a l’escola, els nens menjaven xocolata, però jo no”.
L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir forats, buits emocionals
Ens hem criat amb la necessitat de buscar contínuament una recompensa, un premi pel que fem. I ens premiem amb menjar potser
perquè no ens premiem prou amb altres “coses”; perquè necessitem un
reconeixement o perquè necessitem el plaer o la pau que ens donen certs
aliments. L’alimentació, moltes vegades, compleix la funció d’omplir
forats, buits emocionals. Per molt tips que estiguem però, sempre
necessitarem “alguna cosa més”.
I el pitjor és que, si ho fem, després ens sentim molt malament. Tots tenim un jutge interior (recomano llegir el llibre Los cuatro acuerdos)
que constantment critica tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos;
tot ho comparem i fa que ens avergonyim quan mengem alguna cosa que
sabem que “no hauríem” de menjar. Tot això s’incorpora a la nostra
motxilla d’autoestima baixa. Quants cops ens hem de castigar i
autoculpar de les coses que fem? On és el límit entre el control i el
gaudi?
L’autoestima, una assignatura pendent
Més del 80% de les dones que vénen a la majoria de consultes de nutrició
per perdre pes, tenen problemes per aprimar-se per culpa de l’ansietat.
“Ai! Aquests nervis! Aquestes emocions! Aquestes hormones!”
La societat en què
vivim, la nostra cultura, fa que ens creem una imatge mental de com
hauríem de ser, que, a més, cada cop és més surrealista sobretot si ets
dona: estar prima, no tenir cel·lulitis, estar sempre contenta,
mantenir-se jove, ser guapa, anar arreglada, somriure molt, no tenir ni
un pèl, vestir molt bé, ser una mare i esposa perfecta, ser simpàtica i
divertida, tenir formació i una bona feina, rendir cada cop més… I tot
això sense poder queixar-se ni explotar, esclar. Vivim intentant acontentar l’entorn constantment i
intentant ser, també, com nosaltres volem. I com que ens adonem que no
podem agradar a tothom, ens rebutgem, i llavors apareix la tristor, la
frustració i la culpabilitat. Alhora però, volem que la gent que ens
envolta es comporti d’una manera que ens faciliti la vida a nosaltres, i
com que, òbviament, acaben fent el que volen, ens sentim malament i
potser fins i tot ens n’acabem culpant.
I és aquí on comença la relació d’amor-odi amb l’alimentació, quan comencen les batalles vitalícies amb el pes.
Això fa que els
dietistes i nutricionistes moltes vegades acabem perdent aquestes
pacients, perquè si no “poden” seguir la dieta, no vindran més.
Com podem reduir l’ansietat?
Què podem fer per
reduir l’ansietat i deixar de relacionar-la amb l’alimentació? Els
consells principals de coaching nutricional i psicologia parlen de…
- Buscar la felicitat en el present, no en el futur.
- Ocupar el temps en coses que facin sentir bé. Si no us agrada planxar o cuinar, demaneu a la parella o company de pis d’organitzar-vos, o pagueu a algú perquè us ajudi. Si us toca a vosaltres, feu-ho de manera que us ho passeu bé: prepareu-vos música, poseu-vos el vostre programa preferit de fons o apunteu-vos a un curs de cuina (us sorprendreu!). Els avis i els cangurs ajuden molt. Us ajudarà fer una llista de les persones i activitats que us fan sentir plens per dins, que us omplen, us fan desconnectar i us fan sentir bé. Intenteu que no sigui cap activitat relacionada amb el menjar. Si n’hi ha poques, busqueu en el passat què us agradava fer o proveu coses noves cada setmana. Intenteu ocupar cada dia amb una d’aquestes coses o persones com a mínim.
- Enganxeu una foto vostra que us agradi molt en un full i poseu al voltant tot el que us agrada de vosaltres (obviant el que no).
- Feu una llista de les coses que heu aconseguit a la vida i escriviu al costat com i per què ho vau aconseguir. Si heu pogut fer-ho, podreu fer el que vulgueu.
- No doneu tanta importància a les coses. Relativitzeu, mireu la situació des de fora, desconnecteu i passeu a l’acció.
- Feu una llista dels motius pels quals voleu fer el que voleu fer (apuntar-vos al gimnàs, perdre pes, fer una dieta pels mals de panxa…).
- No tingueu por dels coachs; són terapeutes molt pràctics que us poden ajudar a arribar als objectius que us marqueu.
- Visiteu un psicòleg per treballar tot això.
- Feu una llista dels inconvenients que us podreu trobar en el camí fins al vostre objectiu (“no tinc temps per comprar o cuinar”, “no sé planificar un menú”, “a casa no m’ajuden”, “sortim molt a menjar fora”, “no m’enduc res per mig matí o mitja tarda”, “no em convenç fer aquesta activitat física”…). Després, escriviu al costat de cada punt com podríeu canviar-ho, i feu-ho. Escriviu-ho, deixeu-ho en un lloc accessible (bossa, nevera, fons de pantalla). Comprometeu-vos amb vosaltres mateixos.
- Treballeu sempre buscant, per molt difícil que sembli, la part positiva de les coses que no us agraden. Acceptar que tothom té coses bones i coses dolentes fa que ens adonem que no podem ser perfectes, que no ens sentim atacats, i que ens acceptem tal com som perquè som únics.
- Parleu més, sortiu més; els amics són, moltes vegades, grans psicòlegs. Però apreneu a no perdre el temps amb els que us roben l’energia.
- De tant en tant, un cop o dos per setmana, oblideu-vos de les normes i gaudiu-ho.
- Feu una llista d’aquells moments o situacions en què apareix la gula (aniversaris, pel·lis al sofà) i busqueu alternatives sanes.
- No seguiu una dieta que elimini completament un aliment que us agrada molt. Aguantareu unes setmanes, com a molt uns mesos, fins que no pugueu més i ho deixeu tot. Incorporeu progressivament hàbits nous i aliments més saludables, sense que us suposi esforços gaire grans.
Poseu-vos les coses fàcils a vosaltres mateixos, els dietistes no estem al vostre costat les 24h:
- no us peseu a la nit ni després de menjar;
- prepareu-vos la roba del gimnàs al vespre, si voleu sortir al matí, o emporteu-vos-la a la feina;
- no us espereu a tenir gana;
- guardeu el menjar menys sa el més amunt i darrera possible de l’estanteria;
- deixeu de comprar menjar que no us convé per tenir-lo a casa, i, si no ho podeu evitar, demaneu que us l’amaguin;
- mireu vídeos motivadors de gent que ha pogut aconseguir-ho.
Com podem reduir l’ansietat?
Què podem fer per
reduir l’ansietat i deixar de relacionar-la amb l’alimentació? Els
consells principals de coaching nutricional i psicologia parlen de…
- Buscar la felicitat en el present, no en el futur.
- Ocupar el temps en coses que facin sentir bé. Si no us agrada planxar o cuinar, demaneu a la parella o company de pis d’organitzar-vos, o pagueu a algú perquè us ajudi. Si us toca a vosaltres, feu-ho de manera que us ho passeu bé: prepareu-vos música, poseu-vos el vostre programa preferit de fons o apunteu-vos a un curs de cuina (us sorprendreu!). Els avis i els cangurs ajuden molt. Us ajudarà fer una llista de les persones i activitats que us fan sentir plens per dins, que us omplen, us fan desconnectar i us fan sentir bé. Intenteu que no sigui cap activitat relacionada amb el menjar. Si n’hi ha poques, busqueu en el passat què us agradava fer o proveu coses noves cada setmana. Intenteu ocupar cada dia amb una d’aquestes coses o persones com a mínim.
- Enganxeu una foto vostra que us agradi molt en un full i poseu al voltant tot el que us agrada de vosaltres (obviant el que no).
- Feu una llista de les coses que heu aconseguit a la vida i escriviu al costat com i per què ho vau aconseguir. Si heu pogut fer-ho, podreu fer el que vulgueu.
- No doneu tanta importància a les coses. Relativitzeu, mireu la situació des de fora, desconnecteu i passeu a l’acció.
- Feu una llista dels motius pels quals voleu fer el que voleu fer (apuntar-vos al gimnàs, perdre pes, fer una dieta pels mals de panxa…).
- No tingueu por dels coachs; són terapeutes molt pràctics que us poden ajudar a arribar als objectius que us marqueu.
- Visiteu un psicòleg per treballar tot això.
- Feu una llista dels inconvenients que us podreu trobar en el camí fins al vostre objectiu (“no tinc temps per comprar o cuinar”, “no sé planificar un menú”, “a casa no m’ajuden”, “sortim molt a menjar fora”, “no m’enduc res per mig matí o mitja tarda”, “no em convenç fer aquesta activitat física”…). Després, escriviu al costat de cada punt com podríeu canviar-ho, i feu-ho. Escriviu-ho, deixeu-ho en un lloc accessible (bossa, nevera, fons de pantalla). Comprometeu-vos amb vosaltres mateixos.
- Treballeu sempre buscant, per molt difícil que sembli, la part positiva de les coses que no us agraden. Acceptar que tothom té coses bones i coses dolentes fa que ens adonem que no podem ser perfectes, que no ens sentim atacats, i que ens acceptem tal com som perquè som únics.
- Parleu més, sortiu més; els amics són, moltes vegades, grans psicòlegs. Però apreneu a no perdre el temps amb els que us roben l’energia.
- De tant en tant, un cop o dos per setmana, oblideu-vos de les normes i gaudiu-ho.
- Feu una llista d’aquells moments o situacions en què apareix la gula (aniversaris, pel·lis al sofà) i busqueu alternatives sanes.
- No seguiu una dieta que elimini completament un aliment que us agrada molt. Aguantareu unes setmanes, com a molt uns mesos, fins que no pugueu més i ho deixeu tot. Incorporeu progressivament hàbits nous i aliments més saludables, sense que us suposi esforços gaire grans.
Poseu-vos les coses fàcils a vosaltres mateixos, els dietistes no estem al vostre costat les 24h:
- no us peseu a la nit ni després de menjar;
- prepareu-vos la roba del gimnàs al vespre, si voleu sortir al matí, o emporteu-vos-la a la feina;
- no us espereu a tenir gana;
- guardeu el menjar menys sa el més amunt i darrera possible de l’estanteria;
- deixeu de comprar menjar que no us convé per tenir-lo a casa, i, si no ho podeu evitar, demaneu que us l’amaguin;
- mireu vídeos motivadors de gent que ha pogut aconseguir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario